Xifres del Poble, La Vilavella
Xifres del Poble, La Vilavella
GEOGRAFIA
La Vilavella estroba situada en el sector suroriental de la provincia de Castelló, al peu de la Sierra de Espadán, les elevacions apareixen com internades en la Plana, la cual presenta açi la seva amplitut minima. La distancia amb la costa esta aproximada a set kilometres.
LOCALITATS LLIMITROFES
El terme municipal de La Vilavella esta rodetja de pel terme municipal de Nules
La Vilavella es de origen romá, que le dieron el nombre de Noulas, de esta época romana se conoce un santuario hispano-romano, excavado en 1979, emplazado en la cima de la montaña de Santa Bárbara. No obstante, los orígenes de la actual población hay que situarlos en la época de ocupación musulmana, cuando se construyó un castillo que sirvió para aglutinar la población dispersa.
HISTORIA
La primera carte de La Vilavella ve donada per la població musulmana que es va asentar en el castell la cual es va rendir al rei Jaime I de Aragón en la primavera de 1238. A principis del segle XIII se funda la Puebla Nueva de Nules, orige del pueble de Nules, actual terme municipal correspon al antic castell árab, permaneixent el nucle antic amb el nom de La Vilavella.
El castell antic medieval de Nules, era el cap d’una Baronía que comprendía ademés de la actual Vilavella, les alquerías de Aigües Vives, Mezquita, Rápita o Moncófar, Beniezma, Mascarell, la Pobla, la Seyt, Benicató y la Alcudia, aquesta Baronía va ser donada per Jaime I a Guillem de Montcada en 1251. Una vez extinguit el señorío de los Montcada, en 1314 el feudo va pasar a Gilabert de Centelles, será per aquestes feches cuant es funda la població de la actual Nules, quedant en el nucle de la Vilavella la població morisca hasta la expulsio en 1609. Dos anys despres Cristóbal de Centelles, marqués de Nules, va repoblar La Vilavella amb 29 families. En 1715 contaba 310 habitantes.
ADMINISTACIÓ
Llista d’alcaldes desde les eleccions democratiques de 1979
1979-1983 Filiberto Flors Molés UCD
1983–1987 Filiberto Flors Molés PDL
1987–1991 Sebastián Martinez AP
1991–1995 Sebastián Martinez PP
1995 –1999 Pascual Casino Arnau PP
1999 -2003 Pascual Casino Arnau PP
2003–2007 José Luis Jarque Almela PP
2007–2011 José Luis Jarque Almela PP
DEMOGRAFIA
Evolució demográfica
1990 ——3.4953
1992 —— 4433
1994 ——- 4423
1996 —— 4133
1998 —— 4013
2000 ——- 3663
2002 —— 3663
2004 ——- 3603
2005 ——- 3630
MONUMENTS
IGLESIA PARROQUIAL. Dedicadat a la Sagrada Familia, es de estil corintio, va ser inaugurada en 1756 y restaurada en 1951.
Ermita de San Sebastián. Es situa junt al casc urba del municipi y data de 1934. A pocs metres de la ermita de es troba la gruta de Nuestra Señora de Lourdes, reproducció de la gruta de la localidad francesa del mateix nom.
LLOCS D’INTERES
Balneari de la Vilavella. Ya en época romana eren utilitzades les seves aigues termals. En l’acualitat la poblacio conta amb un balneari, que aporfita les propietats curatives de les aigues del subsol. A principis del segle XIX la poblacio va contar amb 11 balnearis que eren visitats per 10.000 persones. En la actualitat, permaneix la Agrupació de Balnearis de Vilavella que recull anualment a mes de 3.000 bañistes Web del Balneario de la Vilavella
Jardín de la Glorieta. En aquest jardi hi han diversos elements com:La Font Calda, manantial d’aigues termals que naix del mateix lloc on estava ubicada la font. Les virtuts medicinals d’eixes aigues eren ja conegudes pels romans. Manan a una temperatura de 27°C. Dins del mateix recinte esta ubicat el edifici del Cervelló, on es troba el Museo de Historia de la Villa i el llavador public.
FESTES DE SANT SEBASTIA.
Es celebra el 20 de genero, amb una fira y romeraia a la ermita del Sant Patro. Fiesta Santos de la Piedra, San Roque y San Joaquín Web de las fiestas de San Joaquín. Tenen una grandisima fama en la comcarca les festes dels barris de la població. Es celebren desde finales de juliol a principios de septiembre, destacar la competencia que tenen les festes de San Roc i les de Sant Xotxim per les exibisions dels “bous de carrer“. Santísimo Sacramento ” Festa La Vila”. Tenen lloc en el mes de septembre i concretament desde el 10 al 21 de septembre. MENJARS TIPICS Olla de la Plana. Plat tipic de la localitat amb aquest ingredients: carts, nabs, alubies, chirivías, carn de corder, algún os de cerdo y butifarra. Pastels de Sant Sebastià. Se confeccionen amb confitura de boniato per les festes de Sant Sebastia que es celebren en gener


Estem en Facebook
I en Tuenti
Un comentario
Do you want to comment?
RSS de los Comentarios and TrackBack URI
Trackbacks